Un TSUNAMI (del japonès TSU: port o badia, NAMI: ona) és una ona o sèrie d'ones que es produeixen en una massa d'aigua en ser empesa violentament per una força que la desplaça verticalment. Els terratrèmols submarins provoquen moviments de l'aigua del mar (sismes submarins o tsunamis). Els tsunamis són ones enormes amb longituds d'ona de fins a 100 quilòmetres que viatgen a velocitats de 700 a 1000 km/h. En alta mar l'altura de l'ona és petita, sense superar el metre; però quan arriben a la costa, en rodar sobre el fons marí aconsegueixen altures molt majors, de fins a 30 i més metres.
El tsunami està format per diverses ones que arriben separades entre sí uns 15 o 20 minutos. La primera que arriba no sol ser la més alta, sinó que és molt semblada a les normals. Després es produeix un impressionant descens del nivell del mar seguit per la primera ona gegantesca i a continuació per diverses més.
Terratrèmols, volcans, meteorits, ensulsiades costaneres o subterranis i fins i tot explosions de gran magnitud poden generar un TSUNAMI.
Terratrèmols són la gran causa de tsunamis. Perquè un terratrèmol origini un tsunami el fons marí ha de ser mogut abruptament en sentit vertical, de manera que l'oceà és impulsat fora del seu equilibri normal. Quan aquesta immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les ones. La grandària del tsunami estarà determinat per la magnitud de la deformació vertical del fons marí. No tots els terratrèmols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable, que ocorren sota el jaç marí i que són capaços de deformar-ho.
Si ben qualsevol oceà pot experimentar un tsunami, és més freqüent que ocorrin en l'Oceà Pacífic, els marges del qual són més comunament seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile i Perú i Japó). A més el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Neixi i Sud-americana, cridada de subducció, això és que una placa es va lliscant sota l'altra, fan més propícia la deformitat del fons marí i per tant els tsunamis.
Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han reportat tsunamis devastadors en els Oceans Atlàntics i Indico, així com el Mar Mediterrani. Un gran tsunami va acompanyar els terratrèmols de Lisboa en 1755, el del Pas de Mico de Puerto Rico en 1918, i el de Grand Banks de Canadà en 1929.
Els devessalls, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar-se ràpidament, sense aconseguir a provocar danys en els seus marges continentals.
Respecte dels meteorits, no hi ha antecedents *confiables sobre la seva ocurrència, però l'ona expansiva que provocarien en entrar a l'oceà o l'impacte en el fons marí en cas de caure en zona de baixa profunditat, són factors bastant sustentables com per pensar en ells com a eventual causa de tsunami, especialment si es tracta d'un meteorit de gran grandària.
És un estat molt similar al somni. Apareix mentre la persona dorm i es manifesta amb una activitat en la qual la persona es mou, caminant i a vegades parlant. El 19% de la població pateix somnambulisme.
