domingo, 27 de marzo de 2011

Artrosis

L’artrosis es tracta d’una malaltia degenerativa articular, produida pel desgast del cartilag (teixit enacarregat de amortiguar els ossos per tal d'afaforir un millor moviment articular. El fet de perdre el cartílag provoca fregs dolorosos entre els ossos. Aquesta malaltia reumàtica és frequent en persones de mitjana edat i en algunes zones del cos determinades com per exemple la columna, el maluc, mans, peus, genolls, coll, etc.
Hi ha 2 tipus d'artrosis:
- Primària: es produeix quan una articulació ha estat forçada durant molt temps.
- Secundària: aquesta es produeix a partir de lessions. Es molt freqüent en futbolistes.
Aquesta malaltia és més frequent en dones.
Els símptomes més freqüents són: rigidesa constant, dolor, inflamacions, grinyols en l'articulació, etc.
Les principals causes d'aquesta malaltia son:
- Envelliment; herència; sexe; obesitat; transtorns de sobrecàrrega; lessions; excès d l'ús de l'articulació i per altres malalties com la gota o la diabetes.
El tractaments: evitar l'obestitat, protegir bé les articulacions, fer exercici constant (suau), tractaments amb fred i calor, tractaments mèdics (paracetamol...), cirugia, i altres tractaments tipus massatges, etc. 


domingo, 20 de marzo de 2011

Els Déjà vu, una estranya sensació.

Qué es el deja vu
Mai no heu tingut la sensació d' estar vivint una experiencia ja viscuda? Aquesta estranya sensació (de no més de 30 segons) que fa que la situació ens resulti familiar es coneix com a Déjà vu, que és una paraula que traduida del francès significa "ja vist".  Aquesta situació et fa pensar que ja l' has viscuda anteriorment en un somni i n' hi han vegades que et fa pensar que estàs vivint una experiència pasada que va passar de veritat. En aquesta experiència pasada l' individu per molt que intenti reconèixer-la, mai la reconeix amb exactitud.


Molts cientifics han estat estudiant la raó del perqué es produeixen els Déjà Vu. Aquesta experiència l' ha viscuda més d' un 65 % de la població. La conclusió que els cientifics han extret d' aquesta rara sensació és que es tracta d' una anomalía de la memoria, que és una impressió de recordar "alguna cosa" falsa. Els Deja vu es produeixen a partir de desordres en la memòria; són el resultat de la superposició entre els sistemes neurològics responsables de la memòria de curt termini (successos que es perceben com a pertanyents al present) i llarg termini (successos que es perceben com a pertanyents al passat), es a dir, ocorre un lleuger retard en la recepció de les entrades perceptives en la memòria conscient ,o en altres paraules, la ment inconscient rep l' entorn abans que la ment conscient provocant una sensació de record. En realitat aquest record que reconeix la consciencia es troba emmagatzemat en la nostra memòria desde fa pocs instants.


La majoria de casos es donen en persones amb poca capacitat d' atenció, cansades, amb estrés, etc.

Hi han 3 tipus de Déjà vu: Déjà vecú (ja viscut), Déjà senti (ja sentit) i Déja visité (ja visitat). El més impactant i habitual és el Deja vecu i succeeix entre els 15 i 25 anys.
La paraula Deja vu la va començar a utilitzar el psiquic Emile Boirac en el llibre titulat El futur de les cienciès psiquiques.
Personalment he tingut Deja vu de no més de 5 segons.

Les fonts d' informació  han estat: 

martes, 8 de marzo de 2011

Què és l’ infinit?

L’ infinit es pot definir com alguna cosa que no té fi tal i com el seu nom indica. Però es veritat que l’ univers és infinit, o l’ univers té limits? D’ aquí se’n poden extreure moltes teories i idees interesants, però impossibles d’ esbrinar/contestar/demostrar.
“Es clar que pots pensar que l’ univers té un final, pero si té un final, com hauria de ser aquest final? ; que haurien d’ haver... “parets”? Però si hi han “parets”, darrere d’ aquestes que hi hauria d’ haver? INFINIT”
Per això parlem d’ infinit, que es una paraula que personalment utilitzo per referir-me a tot allò molt i molt extens que no saps si té final. Un exemple d’ infinit són tots els àtoms de l’ Univers, l’ extensió de l’ univers en milimetres, totes les fulles del mòn de tots els arbres del mòn, els pèls del nostre cabell, els granets de sorra de totes les platges, etc. Realment aquesta paraula és una paraula “vaga”, ja que es una manera de definir allò molt dificil de contar i que no saps el seu fi. També podem utilizar aquesta paraula per parlar del temps: de l’ eternitat, d’ una paraula que expressa la vida de qualsevol objecte sense mort, es a dir, sense límits. No obstant mai podem saber si l’ eternitat té fi, ja que nosaltres ni ningú és etern. No es pot demostrar fisicament, només filosòficament.
Quan parlem de números molt grans el primer que diem és infinit, però …els números es poden acabar? Jo crec que no pero mai se sap. Es poden fer combinacions de números i números i mai et cansaràs, et spots pasar tota la vida posant números fins que moris… però com que aquestes combinacions són tan dificils de tractar i calcular parlem d’ infinit, una paraula molt utilitzada habitualment.
“L’ infinit és una paraula/questió amb infinites definicions.”